Visita a Kam'balam

[Anit quan anava a publicar l'entrada caigué internet per la tronada, així que correspon al dia 1]

Ja és octubre i això vol dir que tot just d'ací a un mes faig anys, no és la primera vegada que els complesc estant fora de la terreta però sí la primera vegada que estic tan lluny, i potser és que els 29 ja acollonen... massa prop dels 30! Però no és per a tant, almanco m'ha servit per esbrinar que ací al haver-hi 8 hores menys (de diferència), resulta que pels calendaris i horòscops maies sóc del 31 d'octubre i no de l'1 de novembre! Ja faré una altra entrada sobre el tema que sinó ara m'estendria massa.

Bé deixant-me de xorrades relatives a l'edat (al cap i a la fi sempre m'han importat/afectat ben poc), dir-vos que avui ha sigut un dia complet. He aconseguit que em deixen fer un mural a les parets blanques de la seu de l'associació amb el suport del company guatemalenc Rómulo ("lo mejor de lo mejor, en cuanto a lo mejor se refiere"), seguint la línia del que vam fer a Chajul amb temàtica de memòria històrica i començarem divendres, per tenir-lo enllestit abans del dilluns perquè marxe una setmana cap a Chiapas (Mèxic). Però no tot és nèctar ací, abans d'anar a dinar, Patrícia (l'altra cooperant) i jo hem hagut de descarregar una tona de blocs d'argila del "carro" fins el magatzem per tal de poder agafar el vehicle buit. Ha sigut el primer dia que han confiat en mi per a manar el cotxe, un Toyota Pick-Up 4x4!!

Hem fet una parada tècnica per a dinar ("almuerzo" que diuen ací) a  "El Palmarcito" de Nebaj i tot seguit m'han tornat a encoratjar per a conduir fins a l'aldea de Kam'balam on, després de 20 minuts per una pista forestal plena de clots, ens havíem de reunir amb representants de les famílies sòcies pertanyents a CEKUXE.

Abans de la reunió-assemblea amb el veïnat de Kam'balam, evidentment tota en ixil, tret de la nostra presentació, un company de Kam'balam vocal de la Junta Directiva de CEKUXE ens ha convidat a participar d'una oració/plegària en ixil també, però de marcat contingut cristià (perquè al final ha dit "gracias señor").

Després d'acompanyar-los humilment en aquest curiós moment dempeus front a la porxada d'una preciosa casa de l'aldea, ha començat l'assemblea envoltats de cultius de chile, güisquil, faves... i amb unes vistes impressionants de les muntanyes i valls dels voltants. De l'assemblea ens han traduït que ha faltat gent i que en compte d'amarant s'han plantat massa faves, però en part perquè enguany ha estat molt dur el clima, degut a la sequera (molt estranya en aquestes terres).

Ha estat tota una experiència passar la vesprada allà, perquè després hem estat una estona fent el seguiment d'una granja integral i de diferents cultius rotatius ("asocio"). M'ha sorprés veure l'arbre alvocater i les mates de cafè. Això sí, el moment més nostàlgic ha estat veure els tarongers i mandariners que tant representen "la terreta", això sí res a veure quant a dolçor... tocarà enviar llavors i perquè no puc empelts.

Demà més i millor!
Salut i lluita!