Hola bona gent, quan són les 17
hores d’un dilluns (per a vosaltres dimarts a la 01:00) a l’aldea de Xemamatzé
pertanyent a l’Àrea Ixil del Departament del Quitxé (Estat Plurinacional de
Guatemala), se m’ha acudit encetar un blog personal a mode de passatemps però
també com espai de reflexió personal, cercant la vostra complicitat i companyia
“virtuals”.
Com deia, ací són les 17:00 i
havent finalitzat per avui la meua “jornada laboral” ja comença a caure el sol
i alhora ho fan també les primeres gotes de pluja del dia. És el ritme habitual
que es viu al país de l’eterna primavera, matins assolellats que arriben al seu
punt àlgid d’escalfor al migdia i que donen pas de seguida a negres núvols que
semblen aparèixer del no-res, però que en realitat si un para atenció pot
adonar-se que es mouen ràpidament de les muntanyes properes cap a la vall on
estem.
Val a dir, per qui no ho sàpiga
encara, que estic fent les pràctiques del Màster de Cooperació de la UVEG (especialitat
en Desenvolupament Local) fins a mitjan desembre amb l’associació indígena maia
ixil CEKUXE-Centro Kulb’aalib Xe’Chulub
que té la seu física a l’aldea de Xemamatzé i pertany a la municipalitat de
Nebaj, així com moltes més aldees. D’aquestes, catorze pertanyen a l’associació
i són: Chuché, Batzuchil, Janlay, Vijolom II, Kam’balam,
Kanaquil, Coracay, La Libertad, Xoloché, Tzijulche, Xecol – Amachel, Xecotz i
per suposat Xemamatzé. Entre totes, el nombre de persones que participen del
col·lectiu és aproximadament de 1750. Sobre aquesta associació civil
comunitària sense afany de lucre, dir que el nom Centro Kulb’aalib Xe’Chulub significa “centre de reunió baix el
roure” ja que la seua metodologia de treball i desenvolupament prioritza
enfortir el teixit social, creient fermament que de l’organització local i de l’empoderament
col·lectiu naixeran les solucions als problemes i les necessitats. De manera
resumida, els eixos de treball de CEKUXE són: seguretat i sobirania alimentària,
salut i nutrició, organització comunitària, empoderament de la dona, formació
no-reglada pels joves... en definitiva es tracta de capacitar a persones de les
diferents comunitats per a que repliquen els coneixements amb el seu veïnat.
Personalment
m’apassiona la ferma aposta per l’agricultura ecològica (sobretot la
recuperació i foment de les llavors criolles) i seua la convicció en l’economia
solidària (bescanvi, etcètera) com a l’únic camí coherent.
M’acomiade
per avui!
Salut
i lluita!
