dilluns, 29 de setembre del 2014

Dilluns i bon dia!

Hola bona gent, quan són les 17 hores d’un dilluns (per a vosaltres dimarts a la 01:00) a l’aldea de Xemamatzé pertanyent a l’Àrea Ixil del Departament del Quitxé (Estat Plurinacional de Guatemala), se m’ha acudit encetar un blog personal a mode de passatemps però també com espai de reflexió personal, cercant la vostra complicitat i companyia “virtuals”.

Com deia, ací són les 17:00 i havent finalitzat per avui la meua “jornada laboral” ja comença a caure el sol i alhora ho fan també les primeres gotes de pluja del dia. És el ritme habitual que es viu al país de l’eterna primavera, matins assolellats que arriben al seu punt àlgid d’escalfor al migdia i que donen pas de seguida a negres núvols que semblen aparèixer del no-res, però que en realitat si un para atenció pot adonar-se que es mouen ràpidament de les muntanyes properes cap a la vall on estem.

Val a dir, per qui no ho sàpiga encara, que estic fent les pràctiques del Màster de Cooperació de la UVEG (especialitat en Desenvolupament Local) fins a mitjan desembre amb l’associació indígena maia ixil CEKUXE-Centro Kulb’aalib Xe’Chulub que té la seu física a l’aldea de Xemamatzé i pertany a la municipalitat de Nebaj, així com moltes més aldees. D’aquestes, catorze pertanyen a l’associació i són: Chuché, Batzuchil, Janlay, Vijolom II, Kam’balam, Kanaquil, Coracay, La Libertad, Xoloché, Tzijulche, Xecol – Amachel, Xecotz i per suposat Xemamatzé. Entre totes, el nombre de persones que participen del col·lectiu és aproximadament de 1750. Sobre aquesta associació civil comunitària sense afany de lucre, dir que el nom Centro Kulb’aalib Xe’Chulub significa “centre de reunió baix el roure” ja que la seua metodologia de treball i desenvolupament prioritza enfortir el teixit social, creient fermament que de l’organització local i de l’empoderament col·lectiu naixeran les solucions als problemes i les necessitats. De manera resumida, els eixos de treball de CEKUXE són: seguretat i sobirania alimentària, salut i nutrició, organització comunitària, empoderament de la dona, formació no-reglada pels joves... en definitiva es tracta de capacitar a persones de les diferents comunitats per a que repliquen els coneixements amb el seu veïnat.

Personalment m’apassiona la ferma aposta per l’agricultura ecològica (sobretot la recuperació i foment de les llavors criolles) i seua la convicció en l’economia solidària (bescanvi, etcètera) com a l’únic camí coherent.

M’acomiade per avui!
Salut i lluita!