Recordatori monetari aproximat:
1€=10Q; 1€=17$MX
CHIAPAS (part I)
Dilluns 6 d’octubre eixim de
Xemamatzé quan encara no són les 6 de la matinada rumb a Nebaj on de seguida
agafem un “bus” (furgoneta reconvertida a quaranta-deu-mil places) fins a
Sacapulas (Quiché) i empalmem amb un altre direcció Huehuetenango. Però en
arribar a Aguacatán ens fan baixar per fer un transbordament de bus sense cap
explicació aparent (jo crec que simplement es reparteixen el negoci) i aquest
sí finalment ens deixa a la terminal de Huehue sobre les 09:30 del matí i amb
un total de Q35 gastats en passatges, decidim fer un descans per esmorzar en un
altre fake de Pollos Pinolito
anomenat (atenció freaks de Breaking Bad): Pollos
Los 3 Hermanos (amb el logo clavat al de Pollos Hermanos amb els mateixos
colors, a veure si a la propera li faig foto!). Val a dir que peque de
primerenc demanant la “salsa búfalo” que deia la persona que atenia que gairebé
no picava (ha!).
Sense perdre més temps ens pugem
a un chicken-bus, és a dir busos
nord-americans escolars (com el d’Otto dels Simpsons) reconvertits en busos de
carretera que quan semblen plens de gom a gom, encara hi cap molt més gent. La
gran majoria tenen una decoració típica de colorets i llumetes per dins i fora,
i tot una adoració amb adhesius al “Senyor” i al Barça o el Madrid. És
incomprensible la passió futbolera d’ací, he vist de bon tros més samarretes de
la selecció espanyola que a l’Estat espanyol.
Dues hores després arribem a la Mesilla (Q20), poble fronterer amb Mèxic
a l’altura de Cuauhtemoc (Chiapas), i després dels típics tràmits burocràtics
de segellat de passaport d’eixida de Guate i entrada a Mèxic a la fi estem a
Chiapas. Amb un oratge molt més calorós que a la regió Ixil només creuar
m’ature a un xicotet supermercat i taste la meua primera cervesa mexicana del
viatge (Modelo) abans de pujar a una combi/colectivo (versió mexicana dels
furgobus) que ens duu fins a Comitán (40$MX) en un horeta i d’allà en una altra
fins a “Sancris” (San Cristóbal de las Casas) per 55$MX. Destacar que em quede
encisat al veure que la nostra, com la majoria de combis duen un gran adhesiu
al davant “Frente Democrático Revolucionario de Obreros y Campesinos de
Chiapas” (FDROC). En total unes 11 hores de viatge però que, amb la il·lusió
que tenia per visitar un dels territoris més somiats de la meua adolescència,
es fan lleugeres i passen com si res. Afegir, que arribant a Sancris passem per
una aldea amb murals de l’EZLN, al temps que plou i apareix l’arc iris, tot
d’ensomni (vaig provar de treure foto al moment però la combi anava massa
ràpid!).
Ja en Sancris caminem des de la
terminal cercant la Posada Doña Rosita (recomanada pel company i mentor
torrentí Carles M.) i ens trobem amb una processó catòlica pels carrers de la
ciutat (250.000hab. i 2100msnm). Després de comprovar l’afició als coets i
carcasses per part dels devots (tant a Guate com a Mèxic) continuem cercant la
posada però en arribar al puesto, resulta que ja no existeix i ara és una
notaria. Decebuts en un primer moment perquè volíem pagar a algú que fos del
“rotllo”, ens toca cercar altre lloc per dormir aqueixa nit, però just enfront
veig un cartell de fusta dels dibuixos de “Corto Maltesse” i en acostar-me a
veure de què es tractava, resultà ser una posada també, menuda i d’estètica
exterior ben senzilla tant que no semblava ni una pensió. Havent comprovat
alguns preus per la zona també, decidim entrar-hi a veure-la per dins i preguntar preus. Des
del primer moment quede bocabadat amb la decoració i l’entorn, i després de veure
que el preu era raonable i sumat al cansament del viatge i la recerca, decidim
fer nit allà. Una vegada instal·lats anem a per quelcom per sopar per a
emportar (uns tacos de puesto de carrer) i unes birres autòctones (Indio i Sol)
que juntament amb un poc de pa salat (de normal tot el pa és dolç a Guate i
Chiapas) seran la combinació perfecta per al xicotet paquet de pernil salat
envasat al buit que estic a punt d’encetar (sí, me’ls vaig dur de la terreta
junt a uns potets d’oli d’oliva). Després d’un sopar deliciós i flipant amb lo
bona que està la del “Indio” antiga “Cuauhtemoc” caiem rendits fins l’endemà. Però
fou al despertar i veure amb el sol atordidor i el cel ras el recinte complet
de la posada que em vaig quedar encantat amb la zona de gespa per menjar, forn
de pedra i torrador com ha de ser i amb una caseta a l’arbre per a rematar.Després d’una dutxa d’aigua ben
calenta i un desdejuni al sol per agafar forces, esperem que arribe una altra
cooperant de la UPV i amiga de Patri, Pilar que està a la UCIRED (Universidad
Campesina Indígena en Red) de Mèrida, Yucatán. Una vegada junts, optem per
passar el dia passejant, fent visites turístiques, a centres socials i de compres pels mercats i
botigues de la ciutat.
Dimecres, un cop barallades les
opcions per viatjar bé per lliure o amb tours organitzats, ens aventurem cap al
“Cañón del Sumidero” amb una agència per 250$MX. Estava regentada per Carlos
Gallegos, un showman major i ben oscat però convincent amb el discurs ben
aprés, fins al punt que decidim fer el tour amb la seua agència, i per a Palenque-Aguazul hem mirat altra per 350 en compte de 400$MX. Al camí en la combi, trobem un català que ja vam veure el dia anterior a l'agència, Carles. Després de gaudir del passeig en barca pel canó i admirar la bellesa del paratge (i també la contaminació/brutícia en l'aigua i la destrucció del territori en alguns punts: megahidroelèctrica al final!) tornem a la combi per anar cap a Chiapa de corzo. Havent fet amistat ja amb el company, val a dir que dóna goig poder tornar a parlar la teua llengua materna després d'un temps sense fer-ho, i s'apunta al nostre pla del dia. La visita a Chiapa de Corzo, bonica i fugaç, prescindible inclús. Xerrant xerrant, ens enterem per Carles i pel conductor de la combi que a la vesprada hi ha marxa zapatista fins a Sancris. Així doncs, en tornar al poble anem ràpidament a la posada per canviar-nos de roba i de seguida escoltem crits i lemes a prop nostre, sortim al carrer pensant que serà la marxa zapatista, però no, és una manifestació d'estudiants encapçalats pel bloc d'estudiants de la Facultat de Ciències Socials seguit d'altres sectors estudiantils i professorat que reivindiquen justícia pels fets d'Ayotzinapa i demés repressió al jovent en lluita.
Abans d'estendre'm més, ho deixaré ací per avui i ja explicaré amb calma tot el conflicte d'Ayotzinapa i les marxes de suport.
Salut i lluita!
